TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

En aquest blog es presenta quines són les costums i activitats més típiques de Catalunya, com per exemple: les sardanes, els castellers, les caramelles i les cançons populars, així com també el menjar més típic de Catalunya, les festes més populars, etc.

SARDANES

Què és la sardana? La Sardana és una dansa en grup i en cercle, que es balla generalment a Catalunya (Espanya), Andorra i en el Rosselló (França). Els participants s'agafen de les mans per parelles (home - dona). Hi ha sardanes de 7 i de 10 "tirades", que tenen unes estructures definides de passos curts i llargs. Part de l'èxit de la sardana com dansa social radica en el seu caràcter de dansa oberta que admet un nombre altament variable de parelles i que, almenys a nivell públic, no requereix especials condicions físiques per a la seva pràctica.

Quin és el seu origen? La sardana té el seu origen a l'illa de Sardenya. D'allí la van portar els catalans en els seus viatges al costat d'Alfonso el Magnánimo en ple renaixement. Va començar a ressorgir després de diversos segles en les comarques del nord de Catalunya, específicament en la zona que va del Rosselló

a La Selva, passant per l'Empordà, que era on tenia més arrelament i força. La

seva

popularitat i extensió van cr

éixer considerablement en les últimes dècades del segle XIX. Encara que el moment de la seva aparició va romandre desconeguda existeixen testimoniatges de la seva popularitat des del segle XVI. La composició de la cobla i la coreografia actual de la dansa van ser fixades i

unificades en el segle XIX, encara que persisteixen variants i usos locals. Alguns experts teoritzen que la sardana té dos mil anys d'antiguetat, però aquestes teories tenen avui dia pocs adeptes.

ELS CASTELLERS

Un Casteller és una persona que forma part d'una colla castellera per a formar Castells. És el nom d'una tradició típica de certes comarques catalanes, especialment les del Tarragonès, Alt Camp, Alt Penedés i Ba ix Penedés, consisteix en aixecar torres humanes de diversos pisos d'altura. En l'actualitat aquesta tradició s'ha estès per tot Catalunya. En la localitat valenciana d'Algemesí, comarca de la Ribera Alta, es practica la Muixeranga, un conjunt de danses i castells humans. Segons diversos estudis tant la Muixeranga com els Castells van tenir com a origen la Moi xiganga. En el cas dels «castells» els catalans van obviar els balls i es van centrar a fer cada vegada «castells» més alts i originals. Arrelada en temps pretèrits en diverses comarques valencianes, Algemesí (Ribera Alta) té l'honor d'haver-la conservat ininterrompudament, i rep l'homenatge de reconeixement constant per part dels components de les Colles castelleres d'algunes comar ques de Catalunya. En l'àrea Tarragona-Reus-Valls van començar a imitar als "Valencians" a finals de segle XVII i va anar en aquesta zona on es produeix l'evolució que perdria els balls i faria les tor res més altes convertint-se en "Castells".

LES CARAMELLES I CANÇONS POPULARS

Què són les caramelles? Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, tem àtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist , però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals. Súria, Sant Julià de Vilatorta, Callús i Cardona són les poblacions amb més tradició. A Sú ria s'hi celebra l'aplec de Caramelles més important, que reuneix vuit colles i mig miler de cantaires.

El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).

La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara

i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs

del Roser o de les Botifarres.

Quin origen tenen? En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s

'havia acabat. Així, el simbolisme de

l'ou de les mones és el principi de la vida.

Una part de les cançons cantades per caramelles solia contenir textos amb contingut satíric sobre fets d'actualitat en el poble. Habitualment es tractava d'una sàtira més blanca, menys punyent, que la d'altres modalitats de te xtos popular, com, per exemple, els inclosos en els Pastorets (per exemple, les garrofes de Berga o Manresa), els esbroncs de Carnestoltes (per exemple, a Caldes de Montbui) o els versots dels balls de diables, de diferents poblacions catalane.
Pàgines d'interés:

La gastronomia catalana es caracteritza per la seva varietat i influència d'altres cultures. El seu origen es remunta a l'època dels romans. Des de llavors ha anat recaptant fórmules de la gastronomia italiana, francesa, grega, prov ençal, àrab i jueva. El resultat, una cuina de gran complexitat a l'una que exquisida.